Sabem que els contes són un recurs fantàstic per acompanyar a les nostres criatures en totes les seves etapes. A través d’històries imaginàries els nens i nenes desenvolupen la seva creativitat, s’identifiquen amb situacions i a través d’alguns personatges, s’activen valors i sentiments, com l’amor, la bondat, l’alegria, la por, el desig o la tristesa.
Explicar contes crea i enforteix vincles amb la persona adulta i per això és important que ho mantinguem al llarg del temps, fins i tot quan les criatures ja llegeixen els seus propis llibres.
Llegir en veu alta ens apropa, ens permet relacionar-nos amb ells i elles des d’un món de fantasia que alhora pot contribuir a resoldre els petits conflictes i neguits que els van sorgint.
Ens permet donar missatges que d’una altra manera podrien resultar complexos però que integrats en la literatura infantil es transmeten d’una manera més orgànica. I també llegir-los pel simple i pur plaer de gaudir de la lectura compartida, ja sigui perquè forma part d’un ritual per tancar el dia i anar a dormir, ja sigui perquè volem acompanyar el cicle natural o cultural del moment amb imatges i textos, o ja sigui perquè en un moment en que tot va a un ritme vertiginós, seure i compartir una lectura tranquil·la i al marge del soroll, esdevé una oportunitat a la que difícilment podrem renunciar.
Sovint ens preguntem quins són els contes més adequats pels primers anys de vida, i tot i que depèn de molts factors (com l’expliquem, amb quin suport, etc.) sí que hi ha alguns punts que és interessant tenir en compte:
- Podem oferir imatges reals, de bona qualitat i d’elements que els resultin familiars.
- Les fotografies de l’entorn més proper sovint arrenquen més d’un somriure i ajuden a desenvolupar el llenguatge (podeu crear el vostre propi conte amb un petit àlbum)
- Prioritzem imatges que hagin estat pintades a mà per il·lustradores enlloc de les que s’han creat amb ordinador. (ex: col·lecció Helen Oxenbury, Roser Capdevila, Roser Calafell, Gerda Muller, etc.)
- Poden ser perfectament sense text i anar comentant i construint el relat de manera compartida amb el que anem veient. És molt interessant quan ho fem així, veure l’evolució en la complexitat de la història.
- Al principi està bé que hi hagi pocs elements en cada imatge i si representen situacions de vida quotidiana, molt millor.
En definitiva, cadascú trobarà aquelles històries que més li encaixin, fins i tot poden ser narrades sense cap suport material, però que de ben segur ens faran passar boniques estones.
