Parlem amb Mònica, de Ca la Moni, mare de dia i artterapeuta a Vilanova i la Geltrú.
Ca la Moni és un projecte de llar de criança que va obrir les seves portes de manera pública aquest setembre. La Mònica, de formació i professió educadora social, es va especialitzar en arts aplicades a la pràctica educativa: teatre, circ social, postgrau en “Expressió, comunicació i llenguatges a la pràctica educativa”, etc. Posteriorment es va interessar en el món de les teràpies alternatives i va transitar per la kinesiologia, flors de Bach, Tao, PNL… fins arribar a l’Artteràpia, on s’ha format a l’escola Hephaisto d’Artteràpia Gestalt de Barcelona. Avui l’entrevistem com a experta en la matèria per conèixer la relació entre criança i art: eines per acompanyar a créixer. I saber quines tècniques d’Artteràpia podem aplicar en el dia a dia les mares de dia amb els infants.
Eines per a acompanyar a créixer: s’aplica l’Artteràpia en la criança?
A priori no. L’Artteràpia es un acompanyament terapèutic, que facilita l’expressió de l’inconscient fent-lo conscient, a través de tècniques i materials artístics. Com a mare de dia o educadora apliques eines o tècniques artístiques, però no fas un procés terapèutic. Això sí, pots fer servir materials i exercicis artístics d’una manera molt conscient. Amb la pintura, el fang, el collage, el moviment corporal, la veu, el teatre, el rol playing, les instal•lacions, jocs de llums i ombres o el joc simbòlic, entre molts d’altres. A més hi han tècniques terapèutiques molt adequades amb els infants. Com el Sand play, el joc amb la caixa de sorra amb un ventall molt gran de ninos i fauna, natural i fantàstica.
La persona que té coneixements i bagatge en pedagogia infantil, psicologia evolutiva, teràpia Gestalt, teràpia de joc, Artteràpia, pedagogia Reggio Emilia, Montessori, Waldorf, o Sand play, entre molts d’altres, pot treure-li molt de suc a les eines artístiques i expressives. Fent-les servir a favor de l’acompanyament conscient i el creixement respectuós de les criances. Com a camí per a la comunicació i l’expressió lliure del ser: alliberant tensions, obrint vies de transformació de conflictes interns i relacionals, en etapes evolutives de canvi, donant veu i espai de llibertat creativa. Adaptant les tècniques i els materials a les edats. Sense objectius ni expectatives. Amb presència, escolta activa i acceptació incondicional. Amb els infants més petits els jocs són molt senzills. I les sorpreses en observar canvi i transformació a partir de les arts, molt ràpides i naturals.
Quins aspectes treballem amb aquestes tècniques artístiques adaptades a la criança?
Per començar la observació i el coneixement profund de la criança. Poder veure-la en diferents expressions de la seva personalitat, per evitar jutjar-la o etiquetar-la amb mancances, retards evolutius, o síndromes des d’una curta edat. Després amb el potencial contrari, poder detectar dificultats reals neuronals, motrius, psicològiques, entre d’altres, per poder derivar a professionals de cada àrea, amb una mirada holística i oberta de la infància i la salut.
Aquestes tècniques serveixen per estimular l’hemisferi dret, relacionat amb la creativitat, la intuïció, la percepció, la imaginació, la reflexió, i la subjectivitat. Per acompanyar el sentir i l’expressió de les emocions. Per desbloquejar traumes o conflictes. Per oferir vies diverses de comunicació.: estimulen capacitats i habilitats, com el llenguatge musical, el visual, el plàstic, el verbal i el no verbal. Serveixen per observar i abordar diferents intel•ligències, com la visual-espacial, la musical, la lingüístico-verbal, la corporal-quinestèsica, la interpersonal, la intrapersonal o la naturista. Per exercitar la psicomotricitat fina. Per afinar els sentits. Per educar en la sensibilitat i la bellesa, el respecte a la diversitat i la mirada creativa. Per jugar i donar espai a la curiositat innata i l’aprenentatge a través de l’experiència. Per captar i experimentar el món amb naturalitat. Per relacionar el jo amb el nosaltres. Per crear espais de cooperació. Per integrar la ment, el cos, el cor, i l’expressió de l’ànima de cada infant..
Ens podries posar un exemple concret?
Sí. Un exemple molt senzill de criança i art: eines per a acompanyar a créixer: és usual que a vegades un infant s’alteri les primeres setmanes quan arriba un germanet/a acabat de néixer a casa seva. Canvia el seu rol i espai en la sistèmica familiar. Està desubicat i fins i tot pot estar enfadat. Quan ja tenim un vincle com a mare de dia amb ell/a, coneix l’espai de seguretat i acceptació incondicional que li oferim, li podem oferir varies vies d’expressió, distensió, canalització del seu sentiment. Com dibuixar i pintar la família. El joc simbòlic familiar a través de ninos i figures fantàstiques. O modelar fang. Sense jutjar mai, ni comentar res, del que està fent o dient. Motivar cap a accions i jocs de psicomotricitat activa i expansiva. També a treure la veu i l’energia retinguda. Una eina molt pràctica i efectiva és tocar un timbal. Oferir tocar el timbal, i animar-lo a fer-ho cada cop amb més força, jugant i gaudint. Ajudant-lo a treure també la veu, el crit, el riure nerviós, el que sigui que li surti de dintre de manera espontània. L’infant mostrarà ràbia, tensió, frustració, repressió… No cal que sapiguem que sent, ni que ell/a sigui conscient. Només és important validar la seva acció amb complicitat i amorositat. Els efectes són relaxants a curt termini i canalitzadors emocionals al cap d’un temps. És molt beneficiós que tots els infants, i adults, puguem expressar d’alguna manera els nostres sentiments socialment mal vistos. Com la gelosia, l’enveja, la ràbia, la por, la tristor, la vergonya, la indiferència, el fàstic, o la desubicació. L’art ens facilita molt expressar tot allò que no ha estat nombrat, i una vegada ha sortit mirar-ho, fer-ho conscient.
Amb els infants no s’utilitza la parla, per tant la consciència. No cal: la màgia del joc funciona sense necessitat de posar-li paraules, interpretació, ni anàlisi. Sí que els acompanyem, i posem les eines per facilitar l’expressió del sentir. Ho mirem, i validem tot el que fan, dins el marc del joc. Acompanyem a que ho sani ell/a sol. La natura és sàvia, hi ha una memòria genètica i evolutiva, no cal explicar a un nen/a com ha d’aixecar el cap, voltejar-se, gatejar, aixecar-se i començar a caminar. Cada pas és la preparació per el següent, i si els deixem fer, ho faran tot sols, sense deixar de fer cap pas. Les educadores/s només acompanyem i facilitem. Doncs amb les arts igual, són una eina súper potent, màgica i molt creativa, que abarquen molts aspectes de la persona i facilita molt l’expressió i la comunicació. Així que són un recurs molt interessant per moltíssimes etapes i aprenentatges.
Criança i art: totes les criatures gaudeixen amb l’art?
En general l’art i les propostes artístiques atreuen la curiositat dels més petits. Els encanta pintar, manipular materials amb les mans, embrutar-se. Tot i això, hi han infants que potser no els agrada embrutar-se, i no s’apropen a la pintura i als materials artístics. No has de forçar, vas presentant activitats, observant i tantejant. I potser un dia d’estiu, quan porten menys roba i els ofereixes un paper amb pintures i un pinzell molt llarg… comencen a tenir contacte. És una manera de facilitar que puguin arribar a gaudir. La següent vegada el pinzell pot ser més curt. Algun dia s’embrutarà, es mirarà, et mirarà… I seguirà pintant. Potser amb la mà, a sobre el seu cos. Es tocarà i sentirà per primera vegada la sensació de la pintura sobre la seva pell, i per fi gaudirà del plaer d’embrutar-se i pintar amb les mans. Després també els oferim un bany, jugar amb l’aigua, com una activitat divertida, una experiència sensorial complementària a la de pintar. És una manera delicada d’introduir la pintura, sense forçar, permetre que sorgeixin les experiències de forma natural.
Totes les mares poden aplicar les eines de l’Artteràpia?
Les mares de dia i tothom, tenim avui dia moltes eines al nostre abast. Amb internet i amb tanta oferta de tallers, experiències, formacions express, i professionalitzacions podem accedir a tot tipus de tècniques, eines i materials didàctics. Hi han moltíssimes possibilitats, moltes eines, pedagogies i filosofies. Hi han relacionades amb l’art, el cos, la música, el conte, el joc simbòlic, la natura, la motricitat, la relació interna i el vincle. Les eines artístiques són molt adecuades per a la petita infància. Si una mare de dia està interessada pot apropar-se a escoles d’Artteràpia, participar de portes obertes, seguir un procés de teràpia personal amb Artteràpia per a conèixer-la de primera mà, i si és molt afí a aquesta metodologia realitzar una formació complerta d’anys, treballs, pràctiques, supervisions i lectures especialitzades per a preparar-se i capacitar-se com a artterapeuta. Desde allò més senzill, a la professionalització, hi ha un ampli ventall, sempre pots trobar activitats, exercicis, coneixements concrets del món de l’Artteràpia, que et poden ser molt útils en la pràctica quotidiana com a mare de dia. L’important és que cada mare de dia sigui ella mateixa. Que fasi servir els recursos que siguin més propers al seu ésser. I poc a poc anem consolidant noves eines i coneixements, pràctiques i experiències, escollint sempre allò amb el que més còmode ens sentim, allò que ens resona més, allò que ens atreu més la curiositat de manera natural i visceral. Com a mares de dia estem sempre en un procés d’aprenentatge conscient, reciclant i adquirint nous coneixements i habilitats.
Criança i art: eines per a acompanyar a créixer. Una petita història
N és un nen de dos anys. És la primera vegada que pinta amb pintura. Faig servir els colors bàsics per la primera experiència. Es troba un paper en blanc, i quatre taques de pintura enfront el pot del corresponent color. Observació inicial. No li agrada embrutar-se. Li ofereixo un pinzell llarg. Pinta i comença a gaudir. Observació, per implementar millores i pases noves a la següent vegada. Quan acaba rentem el pinzell. Li agrada molt l’aigua, és un reforç final molt motivador per N.
Un temps després, és estiu. Faig una nova proposta, un paper en blanc i quatre colors càlids. Igual estructura que la primera vegada. Amb un pinzell llarg. N es taca per casualitat. Em mira, taca el paper i pinta per primer cop amb les mans. Comença a tocar la pintura, pintar amb les mans el paper, i arriba a pintar-se el cos. Li agafa el gust a pintar-se sobre la pell. Final de l’activitat: renta el pinzell mentres fa un bany, i juga amb l’aigua.
N ara té tres anys. Li agrada molt pintar. Escull ell els colors. Pinta al paper amb concentració. Amb pinzell i amb les mans. Després s’asseu, a un espai diferenciat i es pinta les mans amb plaer. Compartim moments expressius de molta intimitat, complicitat i amor.
Què t’ha semblat aquest article sobre criança i art: eines per a acompanyar a créixer? Deixa’ns un comentari!