DONES I EDUCACIÓ

Són moltes les dones que, al llarg dels anys, han contribuït a una educació de qualitat. La seva experiència ha permès crear diferents línies de pensament i generar noves mirades a les escoles que avui dia les fan presents a través dels espais, debats o principis pedagògics. Aquesta setmana, emmarcades en el dia de la dona treballadora volem recordar i retre el nostre petit homenatge a algunes d’elles.

Emmi Pikler va ser una pediatra nascuda a Viena que va exercir a Budapest en els anys 30. Creia en la importància que l’infant fos el més autònom possible i pensava que era important deixar-los prou llibertat perquè resolguessin les situacions per si sols. Al 1946 va passar a dirigir la casa bressol Lóczy en la qual va cuidar a nombroses criatures privades d’estar amb la seva família i on va defensar la importància que el nen/a descobrís el món per si mateix i se sentís competent i capaç de prendre decisions.

Per a aquesta pediatra el fonamental era promoure un desenvolupament saludable físic i mental i no tant curar malalties. Per Emmi Pikler un bebè sa és un bebè actiu, competent i tranquil, que viu en pau amb el seu entorn i amb si mateix.

Els seus tres principis fonamentals són la llibertat de moviment, la importància d’una cura respectuosa en la relació entre la criatura i l’adult/a responsable, i el tercer i més difícil, va ser que va demostrar que el mal de créixer en una institució podria evitar-se si es posaven en marxa principis d’afavorir l’autonomia i de cura amorosa.

Elinor Goldshmied va ser una educadora i pedagoga britànica. Els seus estudis i recerques varen contribuir a formar l’estructura moderna de la psicopedagogia i alguns dels treballs pràctics aplicats actualment en l’educació infantil. Va exercir com a mestra i més tard com a assistent social psiquiàtrica, va treballar en l’atenció al desenvolupament de la primera infància i la relació maternoinfantil . Destaca la seva tasca al Villagio della mare dell fanciullo de Milà a la fi de la dècada de 1940 i el seu treball com assessora d’escoles infantils, especialment de 0-3 , en diverses ciutats del nord d’Itàlia, Londres i Barcelona. Va morir el 27 de febrer a l’edat dels 98 anys.

És la creadora d’una proposta de joc i aprenentatge: la cistella dels tresors. Aquesta proposta (joc heurístic) ofereix als nens/es la possibilitat de descobrir el món a partir de la seva pròpia activitat, fomentant nous coneixements a través del que el nen o la nena fa. Elinor defensa la importància del respecte cap al moment maduratiu i evolutiu de l’infant, en el qual la persona adulta només és observadora, sense interferir en la seva activitat, ja que aquest és qui actua des de la seva voluntat construint el seu aprenentatge.

Maria Montessori es va convertir en una de les primeres metgesses d’Itàlia , el mateix any que va ser triada com representant de les dones italianes en el congrés Feminista celebrat a Berlín, on va defensar la igualtat dels drets de les dones. Montessori va tenir la idea de construir un ambient pels infants que fos agradable, estava convençuda que les condicions de l’espai i dels materials eren crucials per al desenvolupament de les habilitats intel·lectuals i socials dels nens i nenes. Es va convertir en mestra però la seva biografia ens mostra que a més va ser una dona que va revolucionar les formes tradicionals d’ensenyament- aprenentatge: van mantenir el compromís de respectar als nens i nenes, amb el que va aconseguir reconèixer el que necessitaven per aprendre més fàcilment.

El seu mètode va ser en principi reconegut com una pedagogia científica que finalment va tenir repercussions en les llars, perquè era notori que les nenes i els nens traslladaven amb molts facilitat els coneixements i els hàbits cap a les seves cases. Havia inaugurat una forma de potenciar el desenvolupament dels infants que tenia implicacions molt més enllà de l’educació formal i l’escola, arribat a establir-se als espais públics.

Rosa Sensat va ser una mestra pionera amb un gran projecte pedagògic. Va crear l’escola del Bosca la muntanya de Montjuïc, amb la intenció d’educar a les criatures en plena natura. Rosa Sensat i Vilà va néixer al Masnou , filla d’un mariner i d’una família artesana. El seu interès per conèixer altres realitats diferents la va impulsar a visitar diversos llocs d’Europa.

Després d’aquests viatges, Sensat va tornar a Barcelona i va iniciar el seu gran projecte: els escoles a l’aire lliure. L’Ajuntament de Barcelona va creure en el projecte i és va obrir l’Escola del Bosc a Montjuïc.

L’escola era un projecte a l’aire lliure on totes les activitats, fes el temps que fes, es realitzaven a l’exterior: matemàtiques, ciències naturals, treballs manuals… En alguns moments concrets, les activitats és desenvolupaven en alguns pavellons coberts per aixoplugar-se. Els primers alumnes van ser els fills i filles de la gent obrera de les fàbriques de la ciutat, les quals hi anaven per prescripció mèdica. A la seu de Rosa Sensat es conserva el seu diari on comença dient : “Avui comencen a funcionar les escoles del Bosc. Tenim pluja abundant i persistent. La pujada té les seves dificultats , però no obstant això, no hi ha cap incident que hàgim de lamentar. Tot s’ha efectuat de manera perfecta.”

El projecte va tenir continuïtat i es van crear altres escoles posteriorment però l’escola del Bosc és l’única que va dirigir ella. El 1965 es va crear Rosa Sensat com moviment de renovació pedagògica, que després va ser una associació de mestres al capdavant de la qual va ser-hi la pedagoga Marta Mata.

Maria Antònia Canals i Tolosa es va llicenciar en Ciències Exactes i va fer també la carrera de magisteri. L’any 1956 va començar a treballar a l’escola Talitha de Sarrià, que aplicava mètodes derivats dels moviments de renovació pedagògica del primer terç del segle XX. El 1962, decidida a portar els seus plantejaments als sectors socials més necessitats, va fundar al barri de Verdum l’escola Ton i Guida, que va dirigir fins al 1980 i que més tard es va incorporar a la xarxa de l’ensenyament públic. El centre es va acabar fusionant amb l’escola Pla de Fornells per formar el CEIP Antaviana.

Membre de l’equip fundador de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, Canals ha dut una activitat intensa en la formació d’ensenyants: a la Universitat de Vic, la de Girona i l’Autònoma de Barcelona; a les escoles d’estiu de Rosa Sensat, i en cursos i seminaris per tot l’estat espanyol. És autora de nombroses publicacions sobre l’ensenyament de les matemàtiques. La pedagoga, fundadora de l’escola Ton i Guida de Verdum, defensa unes matemàtiques útils per a la vida, que ajudin a madurar el pensament i que evitin patiments als infants i ella sempre dona alguns consells: no somriure a la qui acaba més ràpid, perquè la velocitat no s’ha de premiar, no desconfiar quan el nen o la nena ens vol dir una cosa una mica allunyada del que esperàvem i no fer tant de cas de les programacions oficials, que estan més aviat lluny de la realitat.

Rebeca Wild va ser una pedagoga alemanya, nascuda el 1939, que va estudiar Filologia Germànica, Pedagogia Musical i Pedagogia de Montessori. L’any 1961 va marxar a l’Equador i, 16 anys després, va fundar el Centre Educatiu Pestalozzi “Pesta”, un centre alternatiu format per un jardí d’infància, escola i educació permanent. El projecte neix a partir de l’escolarització del seu fill que, després d’educar-lo basant-se en els principis de Montessori, Piaget i Pestalozzi, va perdre autoconfiança, alegria i energia.

La pedagogia alternativa es basa en la interacció entre l’alumnat i el seu entorn. L’escola Wild defensa que tots els éssers humans tenim les eines necessàries per a percebre el món, interpretar-lo i prendre les seves pròpies decisions. Així doncs, amb aquests principis l’alumnat desenvolupa rols, capacitats i habilitats a través de la curiositat i l’experimentació.

Per tant, es tracta d’un aprenentatge significatiu i autònom, on la creativitat és present. En aquest cas, el/la docent té un paper d’acompanyament a l’alumnat, proporcionant-li recursos i estímuls cognitius i emocionals més apropiats.

El model es basa en les capacitats de sentir i comprendre, fet que fomenta la iniciativa pròpia de l’alumnat i presa de decisions, sense por d’equivocar-se, per a formar persones segures i amb confiança en si mateixos. Una metodologia pedagògica que substitueix l’aprenentatge basat en la por i l’hostilitat per un basat en l’amor, el respecte i la llibertat.