Quines joguines oferiu als vostres infants? Quins elements de joc valoren? Heu fet mail aquesta reflexió? Avui al nostre bloc us volem parlar dels elements de joc fets a mà.
A Llars de Criança hem parlat amb la Marta Schiavon, de la llar de criança Estones d’Infant, experta en crear elements de joc personalitzats per als infants.
Per què crees elements de joc fets a mà?
El que em motiva a fer-ho és veure que els nens juguen molt diferent. Molts juguen amb pilota, però de formes diferents. Per això faig molta pilota, però de molts tipus. Procuro que n’hi hagi que pesin més -i llavors poso cotó i roba que tinc per casa, no compro quasi mai res!-; i d’altres més toves -fetes de de llana Xisqueta-.
Quins elements més crees?
Faig molts mocadors de joc, sobretot perquè Emmi Pikler ja va estudiar la importància que tenen en el joc primerenc, un fet que només cal observar en les criatures. Hi ha una etapa que els hi agraden molt les teles perquè permeten imitar mantes, roba, tovalles… i els permet tapar-se, amagar-se… els hi dona molt joc. Així que en faig de diferents colors, formes, teles, textures…
També faig cordes curtes, llargues, gruixudes, barrets, nines, sabates d’estar per casa, cistellets i bossetes. Faig bosses sorpreses per jugar: són sarronets de moltes mides i colors, que depenent de l’estació les omplim d’unes coses o unes altres. És interminable el joc que permeten.
Cada criatura necessita una joguina diferent?
Intento observar molts els nens i oferir-los el que veig que en aquell moment necessiten. Per exemple, ara estic amb dos nens: un té any i mig, i ara treu i posa coses dels sarronets, gibrells i pots. Es passa el dia obrint tapes, posant, treient, omplint, abocant. I el que faig és oferir-li el que veig que necessita. L’altre està molt amb les nines. Té 2 anys i comença a imitar les cures: com els rento, com els netejo, com els cuido… I ell agafa els ninos i juga a cuidar-los. Amb les nines, si són nens més grans, les faig amb cames i braços. Com més petit és el nen, els ninos que ofereixo tenen les extremitats més agafades al cos.
De vegades el que em trobo és que hi ha un nen que m’inspira una cosa. I llavors em dic: teixiré això perquè això li anirà molt bé!!! Sí que tinc idees inicials i tinc els meus coneixements en joc infantil, però em deixo inspirar molt per ells.
I essent mare de dia, tens temps per a tanta creació?
Ho faig amb ells! El fet de em vegin teixir, aporta valor: veuen fer una cosa pràctica, manual i molt artística. I alhora, és una feina manual que puc avançar mentre ells juguen per casa i estic pendents d’ells.
Quina diferència té un element de joc artesà amb una joguina tradicional?
Artesà vol dir que la persona l’ha fet a mà. Ara te’n vas a una botiga de joguines i et venen joguines de fusta però fetes amb màquines i en sèrie. Però la diferència que tenen, per exemple, d’un cavallet de fusta fet a mà, és que es veu la mà del fuster. Són elements que tenen més vida: hi veus la mà que ho ha treballat. En el meu cas, cada pilota em queda d’una manera diferent. I això, en nens tant petits que estan descobrint el món, els és un plus: els hi proporciones textura. És com si els mostres el color vermell. És color vermell, però aquest té tants tons: magrana, cirera, pàlid, fosc… Els nens petits són sensibles en aquests termes, perquè la realitat té molta textura i és complexa. I si només els dones materials industrials els estàs homogeneïtzant i empobrint: a nivell visual, tàctil, olfactiu. Els nens s’acosten molt les coses: si tu t’acostes una nina, és molt diferent si està feta de plàstic o amb cotó orgànic i llana natural.
Has esmentat que tens coneixements en joc infantil. En quins et bases?
Em baso molt en Pikler i Waldorf. Aquestes dues orientacions educatives són formes d’entendre el món i la realitat i el desenvolupament del nen. M’ajuden bàsicament a saber observar certes coses. Per un costat, a saber què puc esperar i què puc observar quan estic amb els nens. I a enretirar-me de l’activitat dels nens, a no interferir. Perquè jo estic molt present però no estic proposant activitats. La meva proposta és l’espai. Penso molt bé l’espai en material, en elements, en estructura, en anar variant l’espai al llarg dels mesos, perquè els nens, lliurement, puguin estar-hi. Una de les coses que diuen aquestes orientacions és que els nens són molt capaços de posar atenció en la realitat perquè realment ells volen descobrir-la. Els hem de deixar que la descobreixin. I la nostra feina és proporcionar-los un entorn segur i ric. I això inclou tant els espais interiors com els exteriors. Jo només intervinc quan es poden fer mal o quan hi ha un conflicte.
Una altra de les coses que aquestes orientacions afirmen és que la realitat de la qual hem d’envoltar els nens no és una realitat artificial, sinó que la quotidiana és la que serveix, perquè és la real, i com més cuidada a nivell de materials, ordre i neteja, millor.
Què t’han semblat les aportacions de la Marta? T’animes a fer els teus propis elements de joc?