Que són les provocacions?
És una invitació perquè l’infant jugui i utilitzi materials segons la seva curiositat, el seu desig, la seva motivació o les seves ganes de descobrir”
Per tant, és una proposta d’activitat oberta que convida als infants a explorar, descobrir i actuar sobre els objectes d’aquest ambient creat per l’adult.
Aquesta estratègia metodològica presenta les següents característiques principals:
* Es tracta d’una activitat no dirigida en la qual l’infant té completa llibertat de jugar amb els objectes com ell consideri.
* NO té un objectiu concret.
* És una invitació a jugar lliurement i és on les educadores podem observar el moment vital en el qual es troben a nivell d’aprenentatge, joc simbòlic, creativitat, desenvolupament evolutiu, entre altres aspectes.
* És una activitat oberta. Al no existir un objectiu concret, no existeix un resultat esperat ni valgut.
* No té un temps establert. L’adult no decideix quant durarà la provocació, sinó que serà el propi infant qui decideixi quan acaba.
* I per a finalitzar, és una activitat NO obligatòria, es respecta si l’infant no vol participar.
En les provocacions, el paper principal del nen és jugar.
D’altra banda, el paper del l’adult consisteix en poder preparar un bon ambient: un que sigui visualment atractiu, que els motivi i els inciti a jugar. En segon lloc, seria observar. No convidar ni dirigir, deixem que siguin els infants els qui per mitjà de la seva curiositat s’acostin. D’aquesta manera comprovarem els comportaments i reaccions davant la provocació. Durant el joc, hem de deixar que siguin ells els qui estableixin l’inici i la fi de l’activitat.
Això podrà percebre’s en funció del seu comportament, si es mostren cansats, avorrits o si per contra encara es mostren actius.
Perquè la UTILIZEM?
Potser ja hem pogut observar com molts professionals de l’educació i famílies porten a la pràctica aquest tipus d’estratègia metodològica a les seves llars i/o espais.
És una proposta atractiva i estèticament bonica, però i si ens preguntem com pot contribuir a l’aprenentatge dels més petits si decideixo introduir-la?
Primer perquè amb les provocacions permetem que infants potenciïn la seva creativitat pel fet de ser una activitat lliure on han de ser ells els qui decideixin en tot moment què fer i com fer-ho. D’aquesta manera es dona l’oportunitat de l’expressió lliure a l’infant. Aquest explorarà els objectes amb total llibertat, agafarà els objectes, crearà amb ells alguna cosa, els llançarà, els col·locarà com ell crea, els observarà, intentarà encaixar-los, entre altres possibilitats d’acció.
D’altra banda, és important esmentar que a més afavoreix l’aprenentatge per descobriment ja que els porta a comprovar que els objectes que tenen a les seves mans posseeixen diferents característiques, alguns són més grans que uns altres, uns poden surar en l’aigua però altres s’enfonsen, alguns són més fràgils i poden trencar-se, etc. Aquestes interaccions, permeten generar interrogants a l’infant, i a la vegada, desenvolupin la seva curiositat per l’entorn i els objectes que li envolten. Fan d’aquesta manera que l’infant tingui més ganes d’aprendre.
Un altre aspecte positiu és que les provocacions permeten l’estimulació dels sentits. La manipulació de diferents objectes permet per exemple, el desenvolupament del tacte per mitjà de diferents textures i formes; el desenvolupament de l’oïda a través dels sons que poden produir alguns objectes o el desenvolupament de la vista observant els colors dels objectes, les seves dimensions i les seves formes geomètriques.
Per a finalitzar l’apartat, també hem de considerar el diàleg posterior que podem establir amb els infants després de l’activitat. És una oportunitat enriquidora per a comunicar-nos ja que podrem dialogar sobre allò que més els ha cridat l’atenció, que més els ha agradat, si saben l’ús de cadascun dels objectes, entre altres possibilitats.
COM HO INTRODUEIXO?
Les provocacions ha de ser una experiència interessant i motivadora i això s’aconsegueix tenint en compte els aspectes següents:
Tipus de material. És important que seleccionem un material que sigui atractiu.
Materials naturals: pals, pedres, flors, fulles, pinyes, etc.
Objectes quotidians: culleres, gots de plàstic, recipients, etc.
Materials reciclables: taps, paper, cartó, anelles, miralls, etc.
Variables de l’entorn: la llum, sorra, aigua, gel, ….
Classificació de la provocació. És necessari recordar que hem de cuidar l’aspecte visual de la provocació i per a això podem seguir alguna classificació dels objectes per a aconseguir-ho.
Per temàtica: la mar, la tardor, les fruites, el carnestoltes, una temàtica variada, etc.
Per colors: un únic color, una roda cromàtica, dos colors…
Per grandària: col·locar en el centre d’un cercle els objectes més petits i col·locar progressivament cap a l’exterior els més grans.
Espai i organització per a col·locar la provocació
Cal tenir present el nombre d’infants que participen en aquesta provocació abans de posar-ho en pràctica, en funció d’aquest criteri, haurem d’utilitzar més o menys objectes i un espai major o menor per a assegurar la comoditat i participació.
Podem utilitzar una taula, una taula de llum, safates grans, el sòl o qualsevol altra superfície que considerem apta. D’altra banda, existeixen altres espais que tenen un component motivador com per exemple, un passadís o l’exterior.
Esperem que us animeu a fer-ne alguna 🙂
Etiqueteu-nos si us plau si us animeu!