Avui volem posar de manifest un tema prou important que sovint és una mica tabú quan parlem de temes com educació, criança i cura de la petita infància.
Ja fa temps que les persones que ens dediquem a acompanyar infants en els seus processos d’aprenentatge i desenvolupament, exigim un rigor en la nostra feina. Un rigor que fa referència entre moltes altres coses, a la formació d’aquestes professionals. Formació de base i també contínua. Des de l’Associació Llars de Criança, també cada vegada som més serioses amb els requisits que ha de complir una mare de dia per desenvolupar la seva tasca sota el nostre nom. Certificat negatiu de delictes sexuals, carnet de manipuladora d’aliments, curs de primers auxilis actualitzat, assegurança de responsabilitat civil, quota d’autònoms, etc.
I com en qualsevol producte o servei, això té un cost.
Que nosaltres fem la feina des d’una profunda vocació i passió no significa que haguem de treballar per un sou inferior al que ens pertoca. Que darrera de cada acció nostre hi hagi convicció i tendresa no suposa que haguem de regalar el nostre temps, el nostre saber i la nostra experiència. Perquè precisament no fem les coses només amb amor, que també, les fem perquè tenim la capacitat, l’actitud i l’aptitud per fer-ho. I això té un cost. Un cost que tant de bo, com en d’altres països, subvencionés l’administració però malauradament a casa nostra, això no és així . I fins que no canviï (des d’aquí animem a les famílies usuàries a sumar-se al reclam) hauran de ser les persones que fan ús del projecte les que hauran de pagar aquesta quota completa.
De vegades també caiem en l’error de calcular aquesta quota en funció de les hores que l’infant està presencialment a la Llar de Criança. I s’entén que sigui així, perquè és aquella part més visible de la nostra feina Però darrera d’aquesta quota també s’hauria de poder incloure, les hores de gestió, on s’elaboren escrits, informes, documentació gràfica, coordinacions amb el CDIAP o similars, formació continuada, manteniment d’estructures i mobiliari, neteja de la llar, compra de fruita i materials pedagògics, comptabilitat, reunions amb les famílies… i un llarg etcètera.
Encara que ens incomoda, les quotes no són cares, són el preu que costa la nostra feina. Que la feina amb la petita infància estigui infravalorada i menystinguda i per això, d’entrada ens sobti segons quina xifra és una altra cosa. Que dins la nostra societat, hi ha una part de la població que no arriba a un sou mínim ni per una vivenda digna i evidentment serveis com aquests no se’ls poden ni plantejar? També existeix. I per això treballem incansablement per la nostra regulació i posterior subvenció per part del govern, i així poder arribar a més famílies.
Però en cap cas, això s’ha de confondre amb el que val la nostra feina com a mares de dia.