Per aquestes dates, a la majoria de famílies ja ens queden lluny les vacances i estem en mode “tornada a la rutina”. Aquesta paraula que tants defensors i detractors té, alhora també és una oportunitat per plantejar-nos i revisar quines són les rutines que ens agraden, quines són aquelles que veritablement ens cuiden i sobretot quines són les que ens permeten viure en plenitud, sense sentir que és un compte enrere per les següents vacances sinó que cada dia compta, que viure és omplir de sentit els nostres dies.
L’estiu ens empeny a sortir cap a fora, l’energia i l’escalfor ens connecten amb la vida exterior, els dies s’estiren i les nostres activitats s’adapten de manera natural aquest moment. A mesura que s’acaba, es fa fosc més d’hora i coincidint amb l’inici de curs anem sentint la necessitat de recuperar un cert ordre que ens estructura el dia. Però com ha de ser aquest ordre? Què cal prioritzar?
Aquesta és una resposta que cada família trobarà segons les seves necessitats, i malgrat no hi ha una resposta ni una recepta única per tothom, sí que hi ha alguns aspectes que podem tenir en compte.
Les criatures més petites necessiten un entorn segur i això no només fa referència a protegir-los de les inclemències i els perills més visibles (temperatures, determinats objectes, etc. ) sinó que necessiten sentir que tenen els temps i els espais adequats:
Temps de qualitat en família: que s’acabi l’estiu i les vacances no es motiu per reduir dràsticament els moments compartits, evidentment canvien i es transformen, però de ben segur que es poden trobar moments per seguir alimentant aquest vincle tan necessari , l’estona dels àpats, el moment del bany/canvi de bolquers, un conte alhora d’anar a dormir, o explicar-nos el dia amb el llum apagat, etc.
Temps per al joc lliure: No ens cansarem de reivindicar la necessitat (sí necessitat real) del joc no dirigit fins i tot en aquelles edats en que sembla que ja no és una prioritat. Aquests espais donen l’oportunitat de representar situacions i per tant ens donen molta informació a les persones adultes que els acompanyem, de canalitzar emocions, de gaudir, de sentir plaer, d’alliberar tensions i neguits, etc.
Temps i espais per l’autonomia: Les criatures segueixen senti criatures a l’hivern 😊 i per tant segueixen necessitant que els adults preveiem l’estona que necessitaran per seguir creixent de manera autònoma i sent protagonistes de les seves fites . Segur que hi haurà moments en que haurem de córrer però ser conscients de tot això ens pot ajudar a planificar una mica més i millor els dies. Replantejar com tenim distribuït el material, si facilita o no la recollida , si n’hi ha massa o n’hi ha poc, si està a la seva alçada o depenen de nosaltres per tot, són algunes preguntes que ens poden ajudar a definir millor les nostres rutines…
L’estiu s’acaba però comença una etapa molt bonica on la natura ens regala un colors increïbles, ens dona l’oportunitat de reduir algunes marxes i escoltar allò que veritablement necessitem. Entrar dins la cova per retrobar-nos amb nosaltres mateixes, per viure la vida més a poc a poc, sentint el fred del matí i abraçant aquesta foscor que arriba per mostrar-nos un cop més la nostra veritable llum.