Com s’entén la criança lligada amb l’ecologia? Coneixeu el terme eco-pedagogia? Avui al nostre blog entrevistem a Blanca Miranda, una catalana afincada a França convertida, després ser mare, en “asssitant maternelle”, que és com s’anomenen les mares/pares de dia a l’estat francès. Amb una forta filosofia econologista, us convidem a recórrer les seves idees, referències i experiències com a mare de dia al país veí!
Llars de Criança: En quin moment entres en el món de la criança com a professional?
Blanca Miranda: Vaig gaudir del privilegi de passar dos anys al costat de la nostra primera filla fins que se m’imposa el retorn al món laboral. Durant la maternitat, m’interrogo i m’instrueixo sobre l’educació respectuosa i la importància de la primera infància, fins al punt de considerar una reconversió professional a fi de prosseguir acompanyant la nostra filla en els seus primers anys de vida. Opto aleshores per formar-me com a professional de la petita infància, i és així que esdevinc mare de dia.
LLC: Quin és el teu projecte professional relacionat amb la criança?
BM: Amb l’experiència que adquirim dia a dia observant el desenvolupament i la intel·ligència dels infants, tot projecte professional augmenta de valor. Personalment, el meu projecte d’acollida ha acabat resultant la creació d’una concepció pedagògica: l’eco-pedagogia, un concepte propi que posa en sinergia el respecte pel medi ambient i l’educació conscient. Actualment estic redactant un llibre al respecte, que serà publicat i traduït properament.
LLC: Quins són els teus referents?
BM: Com a referents anomenaria les figures de la New School, ja que proposen que l’infant sigui actor dels seus propis aprenentatges i que l’adult romangui present per acompanyar-lo. Els valors i l’essència de la pedagogia de Maria Montessori corresponen a la meva metodologia. Un exemple seria que el material proposat sigui noble (fusta, vidre, metall). Em commou el desenvolupament creatiu de la proposta de Steiner-Waldorf. Davant dels personatges inexpressius, l’infant imagina l’emoció que deuen sentir. A nivell gràfic, aplico la filosofia del Joc de Pintar (Jeu de Peindre) d’Arno Stern que reivindica l’expressió gràfica com a manifest espontani i no artístic, deixant enrere el judici. De Françoise Dolto considero legítim la definició d’infant com a subjecte a part completa. Em plau el llenguatge dels llibres infantils de la seva filla, la doctora Catherine Dolto. Gràcies als llibres de parentalitat positiva d’ Isabelle Filliozat he adquirit coneixements sobre com acollir les emocions. En podria citar molts d’altres.
LLC: Creus que hi ha diferències entre les mares de dia a Catalunya i a França, que és on resideixes?
BM: Tot individu és únic i una mare de dia és diferent d’una a l’altra. En termes pedagògics, observo una professionalització qualitativa de part de les mares de dia a Catalunya, una implicació per la criança en cos i ànima. Sí que cada vegada en són més les formacions contínues proposades a les assistents maternals que tenen com a objectiu oferir una acollida respectuosa però, malauradament, una filosofia pedagògica no es pot ancorar en sol un dia. Percebo que la facilitat i l’exempció de costos de la formació inicial fa possible a molts perfils diferents d’esdevenir assistent maternal.
LLC: Quins són els teus valors, la diferència pròpia que tu aportes al teu projecte?
BM: L’eco-pedagogia. Resumit seria: la sensibilització per un futur durable; i detallat seria: cistella ecològica i local amb ingredients frescos i de temporada; proposta culinària equilibrada i sana; aportació de les restes vegetals a les gallines; compostatge; hort compartit; tallers de jardineria; material de qualitat i de segona mà; productes d’higiene i de neteja ecològics; proposta de bolquers i material reutilitzable… Paral.lelament ofereixo una acollida plurilingüe; la comunicació de les emocions i les necessitats en llengua de signes francesa quan la parla no està encara desenvolupada; un tast musical; expressió gràfica i corporal; i experiències culinàries.
LLC: Com a societat, què estem fent bé i què estem fent malament amb la petita infància?
BM: La imatge de la infància que hem heretat de la societat és obsoleta; i els estudis neurocientífics ho corroboren. Continuem utilitzant el poder de la força i el raonament unidireccional ‘perquè ho dic jo’, enlloc d’acceptar que l’infant és una persona tal i com l’adult i, per conseqüent, mereix ésser respectat amb igualtat. Podríem interessar-nos en comunicar-nos clarament, oblidant les segones intencions perquè l’infant entengui els nostres propòsits i no hagi de llegir entre línies. I la humiliació s’hauria d’esborrar del diccionari.
LLC: Per què creus que és tan important cuidar aquesta etapa inicial de la vida?
BM: Cuidar aquesta etapa inicial de la vida és crucial, vital, imprescindible i indispensable. Escollir de qui estarà acompanyat el nostre fill o la nostra filla durant les seves primeres primaveres és decidir quina persona esdevindrà en un futur. Un infant que hagi rebut amor, empatia i reactivitat davant de les seves necessitats vitals des del naixement haurà crescut en confiança i amb seguretat afectiva. Un infant a qui s’hagin despertat els 5 sentits tot respectant la seva concentració demostrarà un desenvolupament cognitiu més elevat que un infant amb qui no s’hagi interactuat.
LLC: Creus que els projectes de mare de dia creixeran més i més o es quedaran estacats sols en un nínxol poblacional com passa ara?
BM: Tot el que un professional de la petita infància pot aportar a un nadó i a un infant és infinit. Amb ajuda, disciplina i coherència tot projecte arribarà a bon port. A França, la formació és gratuïta, tenim el recolzament d’un agrupament de puricultores en cada població (per donar una idea, la comarca on resideixo consta de 30 centres de seguiment) que controlen la qualitat de l’espai d’acollida, aconsellen i aporten llur experiència de professionals de la salut al nostre dia a dia. A Niça disposem de ludoteques i espais d’acollida amb material d’excel.lent qualitat, d’aquesta manera, el professional de la petita infància pot proposar aquest material sense haver d’invertir en l’espai dedicat. En les ciutats grans hi ha diversos punts d’informació per als professionals amb activitats programades i gratuïtes, com lectura de contes a la biblioteca, gimnàstica en complexes esportius, tallers, espectacles… Els pares dels nens acollits reben ajudes econòmiques per contractar els serveis d’un assistent maternal. N’estic convençuda que un escenari similar arribarà ben aviat a Catalunya.
LLC: A algú que vol començar a ser mare/pare de dia: què li diries? Com s’ha de ser per ser una bona mare/pare de dia?
BM: Som-hi! Davant situacions de transició, acostumo buscar els motius que m’impulsen cap a aquest canvi. T’invito futur pare de dia o futura mare de dia a preguntar-te per què. Quan tinguis la resposta de per què aquest ofici i no una altra, torna’t a preguntar per què. Un infant considera el seu pare i la seva mare com a perfectes, no distingeix els defectes. Trobo coherent dir que la nostra professió ens demana de mantenir aquest lligam de maternitat envers l’infant, de manera que esdevenim idonis per a ell. Ara bé, les competències que tot pare o tota mare de dia pot reforçar perquè l’acompanyament sigui de més qualitat són: la paciència, l’escolta empàtica, la comunicació no violenta i l’organització. Les competències sistemàtiques s’aprenen amb el dia a dia.
LLC: I un consell a les famílies per a la cura dels seus petits/es?
BM: Saneu el record de la vostra infància per no traspassar-lo al vostre fill. Ell té la seva pròpia identitat i és únic en aquest món. Reconeixeu-lo com a persona completa, ja que, tot i que porti poc temps en la nostra esfera terrestre, el seu potencial és imens: deixeu-lo lliure de motlles. Un nadó és amor pur. Preneu el temps de ser present i de respondre a les seves necessitats bàsiques. I sobretot, feu-li confiança: us sorprendrà! Afegiria que la base educativa de l’infant és la família. No obstant, l’infant, com a element neutre, pot somatitzar situacions familiars problemàtiques a través del seu comportament: un treball d’observació, de reflexió i de teràpia sistèmica pot ésser útil. Gaudiu de ser pares!
Què us ha semblat l’entrevista? Coneixíeu l’eco-pedagogia? Deixeu-nos un comentari!